Activitats 2016 - Fundació Pallach

 

  
Vaya al Contenido

Menu Principal

Activitats 2016

Activitats > Recull d'activitats

Tertúlies Pallach 2016

29/02/2016
Acompanyat dels convidats Joan Melchor i Quim Casellas, en David Galceran presentà aquesta tercera i última TERTÚLIA 2016.
La diversitat dels participants –joves, més grans, familiars, amics, interessats en l’educació, educadors professionals,...- donà molt joc a les brillants intervencions dels dos convidats els quals no van deixar de ser molt sincers i explícits, comentant temàtiques viscudes al llarg de la seva trajectòria i que es poden fàcilment extrapolar a situacions educatives que es donen en els diferents contextos en que qualsevol persona sol participar.
D’una manera o altra sorgiren animades converses que podien anar des de l’escola a la família, de la sobreprotecció a l’esforç personal, de fer carrera al ser feliç en allò que hom fa (que seria com dir, dels títols acadèmics a la il·lusió per fer realitat cadascú el seu somni), de l’afició a la professió, de la dèria de cadascú a l’eixamplar experiències i visions prou diferenciades, de l’aprenent d’abans a l’esperit emprenedor actual però les dificultats que ara això sol representar, etc.
Es posà en evidència que era compatible l’ambició personal i la cooperació; cadascú competeix, més aviat amb sí mateix –com remarcà en Quim- per millorar dia rere dia, però tanmateix no pot oblidar el treball col·laboratiu amb qui l’envolta.
Més referit a l’àmbit de l’educació familiar és posà en evidència que les hores de dedicació a l’educació dels fills que més compten són aquelles en les que s’hi troba una total comunicació amb els propis fills, interessar-se per llurs jocs, afers, actituds,... lliurar-se d’alguna manera a ells. Tant en Joan com en Quim trobaren sempre un total recolzament amb la família i en Quim remarcà –que en ser ara pare de família- encara valora molt més allò que li aportaren els seus propis pares; els valors són fonamentals.
Que cadascú pugui trobar el seu propi espai, el seu propi camí, que s’ajudi a “obrir portes” als nens i joves en aquest camí de l’educació, que es confiï molt en els fills independentment d’un resultat acadèmic determinat, d’una predisposició cap a una matèria o altra, potenciant tot allò que té més de bo cadascú.
Entre entrepans i begudes, a cada taula en comentaren multitud d’experiències viscudes i d’opinions sobre l’educació. I el que és més important: la més d’una hora i mitja de tertúlia no cansà a cap dels presents; i, encara més: facilità que després de la trobada molts dels més de cinquanta assistents seguíssim parlant d’educació tot anant cap a casa.
Al final molts dels assistents completaren una enquesta per opinar sobre aquestes tertúlies 2016 i que de ben segur orientaran les properes que es duguin a terme; fent-ne una ràpida lectura dels resultats ja s’endevina que la bona acollida de les TERTÚLIES PALLACH pot tenir vida per molts anys!
 

22/02/2016

Què és l’educació? Aquesta és la questió que s’ha anat plantejant quan,  a partir de les set de la tarda d’aquest penúltim dilluns del mes de febrer,  es desenvolupava a la sala familiar del Centre Fraternal de Palafrugell  la segona de les Tertúlies Pallach;  i en Marc Vidal, mestre, sindicalista i diputat al Parlament de Catalunya, i l’Olga Cercós, actriu i narradora, compartien, amb les prop de quaranta persones que s’hi trobaven, la seves experiències i influències en l’etapa formativa, a l’escola, i en l’etapa, ja activa, d’exercici de la seva professió o activitat pública. Una tertúlia que, presentada per en David Galceran, venia a posar sobre la taula els problemes - sempre pendents - de l’educació;  sobre l’ofici de mestre, sobre el ser, o fer-se, mestre;  i sobre la importància decisiva de l’educació envers el futur desenvolupament personal dels infants i, en definitiva, de la mateixa societat.
Temes com la vocació de l’ensenyant, la professionalitat, la il·lusió i el sentiment de responsabilitat social del mestre i la mestra; o el de la importància de l’entorn social i la implicació dels pares en la educació; el de la formació i la implicació dels pares;  i la responsabilitat  de l’Administració Pública i dels nostres representants polítics,  per tal de dotar el sistema educatiu de la necessària suficiència econòmica, i d’un marc normatiu i d’un programa educatiu convenient i consensuat. El debat ha evidenciat el caràcter plural, obert, difús i canviant de l’entorn i de la mateixa educació, i del propi paper del mestre.
I si en Marc Vidal ha fet un esment especial en la professió d’educador, en la necessitat de “creure en la teva professió” , de manera que potser “hom no hi  neix (de mestre) sinó que s’hi fa”, i amb una il·lusió sempre creixent ;  i en la seva responsabilitat social, perquè “educar és obrir camins” , donar les eines per tal de “canviar el món des de l’educació” , fent “persones crítiques i creatives” ; l’Olga Cercós, en la seva condició d’actriu i narradora, ha fet un relat educatiu des de la reivindicació de la personalitat i la individualitat, i des de la recerca del propi camí, per “aprendre a ser i estar” (com –afirmà- es diu en el món del teatre); recordant, però, el mestratge familiar i la responsabilitat del magisteri, per tal de “construir coneixement” a partir d’on venim, del que som i on volem anar; en un procés –digué- d’experimentació personal per tal de “tornar als orígens”, perquè –afegí- “en el teatre aprens que l’espectacle ha de continuar”.  
A  mesura que avançava la tertúlia es feia palesa la grandària dels reptes i les limitacions del sistema educatiu, tant pel que fa el contingut dels programes i de les matèries com dels  propis equips docents. En Marc Vidal afirmà que, tenim “un problema de creixement”  i  la imperiosa necessitat de compartir institucionalment  la responsabilitat política de l’ensenyament.  Tot acabant,  un dels assistents resumia la tertúlia recordant la pregunta que va fer en Josep Pallach als seus alumnes, molts d’ells professionals de l’àmbit docent, quan els digué: “I per a vostès, què creuen que és l’educació?”;  tothom hi digué la seva i, al final, la idea del mestre Pallach venia a ser aquesta: “l’educació és una contradicció;  per una banda, “és culturitzar” –per integrar-se i fer-se cadascú seus els sabers aconseguits- ,  i per l’altra, és “fer emergir en cadascú l’esperit crític” –per avançar, per transformar, d’alguna manera, la pròpia realitat .  




15/02/2016

“Els mestres, els professors són els primers ciutadans de la República”, amb aquesta frase d’en Francesc  Macià va cloure la seva darrera intervenció la Rosa Regàs, una de les tertulianes que ha intervingut en la primera de les Tertúlies Pallach, que enguany ha organitzat la Fundació Josep Pallach a la sala petita,  la sala d’accés a l’esplèndida i poc coneguda  Biblioteca, del Centre Fraternal de Palafrugell.
Una tertúlia, oberta a la ciutadania de la vila, sobre el tema de l’educació, de les experiències educatives dels propis tertulians i de totes les persones interessades en el fet educatiu; tant el reglat, a l’àmbit de l’escola o la universitat, com el que es dóna a la família, o el que es produeix en el món associatiu o en el món laboral; ja sigui en un entorn públic o en un de privat. Tanmateix, és el lema de la nostra Fundació :  “Tothom educa, s’educa totho; fem xarxa”.
Al llarg de més de 90 minuts, al voltant d’una quarantena de persones han intercanviat els seus records educatius, les seves primeres vivències de joventut davant d’un món, desconegut encara,  que els reclamava – en aquells moments inicials de la vida - el seu compromís i el seu futur paper social. Conduïda, aquesta primera Tertúlia, per David Galceran, col·laborador de la Fundació Pallach, l’escriptora Rosa Regàs i el músic Carles Casanovas van anar desgranat, de manera sensible i sentida, els seus records educatius: els fets, les persones i les institucions que, d’una manera o altra, els havien assenyalat el seu camí, que els havien donat els valors i els referents bàsics pel seu  procés de creixement personal, tant des d’un punt de vista  educatiu i de coneixements, com des d’un punt de vista humà, de moralitat, de valors, de creences o d’actituds.
La Rosa Regàs explicà els seus records del temps de la postguerra, de la petja que en el seu caràcter i formació deixà la seva etapa inicial d’educació a “l’escola moderna” francesa, i  la seva posterior estada, ja a Catalunya i en ple franquisme, en una “escola de monges”. Recordà, amb agraïment, la formació rebuda en aquell col·legi religiós. Formació religiosa, però oberta i completa: “no hi ha llibertat, sense llibertat econòmica” i “si busques una mà que t’ajudi, la trobaràs al capdavall del teu braç”, són dues de les frases del capellà-director d’aquell centre, que, com recordà, l’influïren poderosament. Expressions d’un bon mestre “liberal” i un xic “utilitarista”, sintètiques però plenes de contingut, eines per afrontar amb prudència i seguretat les passes de la vida.     
En Carles Casanovas, fent una reflexió més local, més empordanesa, va fer un elogi de l’educació a l’àmbit de la família. Més enllà dels estrictes coneixements científics adquirits a l’escola, destacà el ventall dels valors humans, del respecte, de la importància de la convivència i de la (bona) educació ciutadana, del procés de conversió de l’ésser humà en una (bona) persona, .. que troben en la família l’entorn adequat per al seu desenvolupament integral.
Al voltant d’aquestes primeres reflexions, i tot compartint un oportú pica-pica en unes quantes taules prou ben parades, el públic assistent, en la seva condició de tertulians, van intercanviar les seves pròpies experiències educatives, les seves idees sobre l’educació i  el paper dels - i de les -  mestres; sobre l’evolució de l’ensenyament al nostre país, i els canvis socials i tecnològics dels darrers anys; sobre la importància de l’entorn familiar i la influència del món associatiu, com elements cabdals  en el procés socialitzador; etc.  Una tertúlia rica, un diàleg fluid i participatiu, que posà en evidència les inquietuds, els dubtes i les incerteses  que es generen en el tema  de l’Educació (en majúscules) en una societat com la nostra, oberta i canviant;  i, al mateix temps, la necessitat del compromís social, i del suport i la voluntat de lluitar pel “coneixement”, la necessitat de millorar la Formació i l’Educació, com a passes imprescindibles per tal d’aconseguir una joventut i una ciutadania més culta i més solidària, i com a condició necessària per tenir una societat més justa i més lliure.


Presentació del llibre d’en Josep Pallach, “La democràcia, per fer què?”a Figueres.
11/02/2016

Quan es compleixen 39 anys i un mes de la mort d’en Josep Pallach, es presenta a la capital alt empordanesa la reedició del seu llibre “la democràcia, per fer què?”.

El llibre s’ha reeditat, entre altres coses, per la seva gran actualitat. Quaranta anys després d’haver-lo escrit, és d’una actualitat rabiosa.  Tant els que se’l van llegir en el seu moment com els que ho han fet ara, coincideixen en aquest fet.
La nova edició conté dos pròlegs: un d’en Josep Maria Soler, en nom de la Fundació Josep Pallach,  promotora de la reedició, i un altre de l’Alcalde de Palafugell, Ajuntament, que l’ha fet possible.  També s’hi ha afegit un annex on diferents persones que el van conèixer personalment, opinen sobre  la persona, el polític, el pedagog o les circumstàncies que el van envoltar.
La presentació a Figueres, a la Biblioteca Fages de Climent, el dijous 11 de febrer a les 7 de la tarda, ha estat promoguda per la Fundació Josep Pallach i la Delegació de la Fundació Catalunya Europa a l’Empordà. Ha estat un acte intimista on la cinquantena de persones que hi van assistir coneixien Josep Pallach en els diferents àmbits en els que va transcórrer la seva vida. En Joan Armangué, exalcalde de Figueres va glosar el Pallach polític, en Josep Maria Soler va fer més èmfasi en el Pallach pedagog i la Montse Palma, alumna d’en Pallach, psicòloga i exdiputada al Congrés, va fer explícit que tant el polític com el pedagog son indestriables en la persona de Josep Pallach.   
La democràcia per fer què?,  un llibre de lectura imprescindible que sens dubte ens farà reflexionar.


Presentació del llibre d’en Josep Pallach, “La democràcia, per fer què?” i taula rodona “una reflexió compartida entre el passat, el present i el futur del país”, al Teatre Municipal de Palafrugell
11/01/2016


Amb motiu de la reedició, promoguda per la nostra Fundació, del llibre d’en Josep Pallach, “La democràcia, per fer què?” , per part de l’Editorial Els Llums, va tenir lloc, el passat dia 11 de gener a les 7 de la tarda, a la sala d’actes del Teatre Municipal de Palafrugell la seva presentació pública i una taula rodona sobre la seva vigència i actualitat, amb la col·laboració de la Llibreria Mediterrània.
La presentació de l’acte va anar a càrrec del President de la Fundació Pallach, en Josep Maria Soler, amb la presència de l’alcalde de Palafrugell, el senyor Juli Fernàndez; la senyora Montse Palma, directora de la UNED a Girona, exalumna d’en Josep Pallach i exregidora de Figueres;  en Lluis Medir, exalcalde de Palafrugell, i en Joan Ramon Riera, de l’Editorial Els Llums. Cal dir que, l’acte va resultar molt reeixit, tant per la qualitat de les intervencions com per la presència del públic assistent, en un número més que considerable.
En Josep Maria Soler, després d’agrair la presència dels convidats i del públic, així com la de les institucions que han col·laborat amb la reedició del llibre, com ara l’Ajuntament de Palafrugell, la Generalitat de Catalunya, i el mateix editor, va recordar l’oportunitat de la presentació tota vegada que, el mateix dia 11 de gener, feia 39 anys de la mort de l’enyorat polític i pedagog. També, va tenir unes paraules d’agraïment per a la Teresa Juvé, la vídua d’en Josep Pallach; que, afortunadament, encara està entre nosaltres, impulsant, com va dir el mateix President, la nostra Fundació de manera entusiasta.
Després de fer una breu ressenya de la importància de la tasca educadora d’en Josep Pallach, i de recordar l’actualitat del seu pensament, tant el polític com l’educatiu - del qual la nostra Fundació en fa l’objectiu principal, de manera absolutament plural i transversal-, va venir el torn de les intervencions dels ponents.
La Montserrat Palma va recordar el temps que va gaudir del mestratge del mestre Pallach, i de l’empremta que li va deixar en aquells moments inicials dels seus estudis de pedagogia. Tot seguit, va  desgranar els punts principals del pensament polític del mestre que, com va comentar,  foren la passió per la Democràcia, pel seu país, Catalunya, i pel Socialisme. Tots tres eixos absolutament entrelligats;  no es podria entendre un sense l’altre, va dir.
Tot seguit, va intervenir l’editor, en Joan Ramón Riera, expressant la gran satisfacció que li representà la possibilitat de fer la reedició d’una obra que  sintetitza de manera clara i didàctica el pensament polític d’un dels grans estadistes que ha tingut aquest país. Va agrair, també, la col·laboració de la Fundació en la reedició i, sense voler entrar en el relat de l’obra, sí que va fer esment a un parell de paràgrafs concrets que vindrien a significar el pensament d’en Pallach, de manera fefaent.
Seguidament, va intervenir en Lluis Medir recordant el context històric en que s’havia produït el retorn de l’exili del mestre, després de la dictadura franquista, a l’època de la Transició i inici de l’etapa democràtica, i amb un ambient políticament radicalitzat; tot contextualitzant la figura i l’obra d’en Pallach en aquells anys. Dit això, va expressar un seguit de preguntes i dubtes que li plantejava el pensament de l’autor, recordant l’actualitat de les seves propostes; moltes de les quals, avui, es situarien en una posició - políticament parlant- molt a l’esquerra de les defensades per la socialdemocràcia europea i espanyola.
Va tancar el torn d’intervencions  l’alcalde de Palafrugell, el senyor Juli Fernàndez, que després de celebrar l’oportunitat de la reedició de l’obra, per part de la nostra Fundació, va significar els seus aspectes més notables, glosant la figura del mestre i del polític, la seva dignitat i honestedat, i el seu compromís per l’educació i la política, entesa com vocació de servei al país.
Finalment, es va realitzar una la taula rodona amb un animat debat entre els ponents i el públic assistent, comentant-se la rotunda actualitat de les idees d’en Pallach; i fent-se, també, palès el caràcter  europeista i socialment avançat del seu pensament, cosa que ocasionar, com es va comentar, que no fos ben entès per tothom en el seu moment,  o que no es copsés la seva amplitud i profunditat.
L’acte va satisfer el públic assistent, i a l’ambient queda la sensació que, per bé que físicament en Josep Pallach no està entre nosaltres, les seves idees, el seu mestratge i el seu esperit segueixen aquí, marcant-nos el pas per un camí que albirem llarg i feixuc, però lluminós i engrescador.
Josep Pallach segueix amb nosaltres!



 
 
Regreso al contenido | Regreso al menu principal