LA DEMOCRÀCIA, PER FER QUÈ?

“La principal lliçó d’aquestes pàgines vol ésser que el destí de Catalunya, com el de tot Espanya, el forgem nosaltres aquí, amb el nostre treball i el nostre viure, i que ningú ens el farà per nosaltres. Lligar-lo als esdeveniments europeus i mundials, inserir el nostre esforç en el de milions d’homes i dones que tenen inquietuds semblants a les nostres i formulen idèntics ideals.
Però al final ha de quedar sempre clar que és la nostra pròpia acció la que decidirà el nostre avenir. I que un pensament clar ha de provar de orientar-la si volem dur-la a bon port. Contribuir a formular aquest pensament es el segon objectiu d’aquestes ratlles.” Josep Pallach, 1975

L’AIGUAMORT A LA CIUTAT

L’Aiguamort a la ciutat de Teresa Juvé és una aportació magistral i emocionant a la crònica de la diàspora de la Guerra Civil, amb l’excepcionalitat de que es tracta de l’exili dels innocents. Avis, dones i filla  fan el camí cap a França un dia hivernal de 1939. La sortida de Barcelona enmig dels bombardeigs, els avions feixistes metrallant la caravana d’indefensos , l’angoixós pas del túnel ferroviari internacional de Portbou tot just quan l’enemic arriba, la classificació per part de la gendarmeria francesa que es manifesta hostil…I, finalment, el destí d’un refugi on – amuntegats en condicions infrahumanes- arriba la notícia de la declaració de guerra contra Alemanya. Al bell mig de tot, el factor humà supera la fatalitat. Des d’aquesta perspectiva, l’obra de Teresa Juvé és un clam d’esperança.

Després vindrà la resistència contra el nazisme agressor, on l’autora participarà activament, i la pau per construir el futur al costat de Josep Pallach, que arribà a la seva vida com un jove mite polític. Molts anys després, Teresa Juvé descriu aquells moments, perquè com diu en el prefaci del llibre Antònia Pallach – la seva filla-“les guerres s’han d’explicar i és imprescindible de fer el deure de memòria si no s’hi vol tornar, si es vol reconstruir damunt les ruïnes un altre món”.

Aquest llibre de Teresa Juvé, publicat l’any 2005, per Rúbrica Editorial, es relaciona amb el reportatge ” Memòries de l’Exili : Teresa Juvé”.

LA TRAMPA

“L’any 1596, quan el virrei de Catalunya Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba acaba de prendre possessió del seu càrrec, en un congost prop de Capellades els bandolers de Pere de Ridau preparen una emboscada al carro de moneda que viatja, protegit per una bona escorta, de Lleida a Barcelona.
Els bandolers, però, seran alhora sorpresos per soldats dels terços del rei, comandats per un tèrbol capità ansiós de caçar bandolers i hugonots. L’encontre sagnant d’uns i altres provocarà un gir inesperat dels fets, tan greu i pervers que causarà una gran alarma fins a la mateixa cort reial.
Jaume Plagumà, el portantveus del rei i un dels homes més sagaços del regne – i també un dels més mirats de reüll per la Inquisició – hi haurà de posar remei amb les seves virtuts detectivesques.”

LA RUTA DE LA MORT

Teresa Juvé

Cap al 1571, amb l’arribada a Catalunya del nou virrei enviat per Felip II, el cavaller Jaume Plagumà és nomenat portantveus del rei, i tindrà com a jutge ajudant al seu amic Pere Joanola.

A través d’un escrivà que el virrei afegeix estratègicament a la cort del nou portantveus, s’encomana a Plagumà d’iniciar la seva tasca just en el punt en què el difunt portantveus l’havia deixada: la investigació d’uns crims de gran ferotgia comesos al llarg de la ruta que uneix Barcelona amb Perpinyà.

Un matí, sortint de la seu barcelonina, el portantveus Plagumà dona almoina a un captaire que els ofereix una estampa amb un rodolí sobre un tal fra Bartomeu que, segons la brama popular, ajuda a solucionar problemes de molta gravetat, sobretot si els afectats són gent adinerada.

La ruta de la mort serà el primer gran repte per la sagacitat i el sentit de la justícia del nou portantveus, Jaume Plagumà, que s’adonarà tot d’una que la seva vida no serà mai més plàcida.

TU ETS JO. Flaixos per al meu blog

“El meu present és una vida paral·lela al meu passat, perquè sempre visc aquell passat com si el visqués ara”; Així es manifesta Teresa Juvé a l’hora de donar tot el sentit al títol d’aquest llibre. “Tu ets jo” és el que molt sovint li repetia el seu marit, Josep Pallach. “Entre nosaltres no hi havia secrets; jo ho sabia tot d’ell i ell de mi. Jo era el seu mirall; ell em veia dins seu i jo era dins d’ell.” El moment present – per exemple la observació d’una flor – la transporten rapidament com un flash, a records d’un passat totalment compartit amb Josep Pallach.
L’autora ens brinda molt més que un relat i unes vivències personals; és com una gran fotografia de la seva vida apassionant, farcida d’anecdòtes i situacions transcendentals viscudes en primera persona, sense oblidar-se mai d’Ell – així anomena el seu marit – del qual mai no ha deixar d’estar molt i molt aprop.

MORTS AL PEU DEL REIAL ALCÀSSER

Cap al final del segle XVI, Jaume Plagumà, portantveus del rei, el jutge Pere Joanola i el fidel criat Simó van a Madrid, la nova capital de Felip II, convidats per comte d’Almenar al casament de la seva filla.

Un cop  arribats, la Comtessa Vídua d’Almenar expressa el seu disgust a Plagumà perquè el seu fill i la seva jove volen casar la seva néta de manera inadequada, segons el seu parer. El nuvi és el comte de Valverdin, qui segons la Comtessa Vídua està embruixat perquè  s’ha volgut casar dues vegades i les dues núvies han mort sobtadament la nit abans i, naturalment, la dama pateix per la vida de la seva néta.

Plagumà, que ha de ser el padrí de la núvia, es trobarà a la cort espanyola amb l’entrebanc d’haver de resoldre el que sembla un cas d’assassinat múltiple sense tenir l’empara de la jurisdicció, perquè ell és portantveus del rei, però només a Catalunya.

A Morts al peu del Reial Alcàsser descobrirem com l’engany de Jaume Plagumà excel·leix per damunt de les competències polítiques i els recargolaments cortesans.

Butlletí inicial

En aquest primer butlletí trobareu àmplia informació sobre la Fundació, els seus inicis i el seu projecte i sobre la figura d’en Josep Pallach a través dels records de la seva família, amics i col·laboradors.

TOT RECORDANT – TERESA JUVÉ

https://www.tvcostabrava.com/a-la-carta/tot-recordant/tot-recordant—teresa-juve

EMOTIU ACTE D’HOMENATGE A L’ESCRIPTORA TERESA JUVÉ EN EL DIA DEL SEU 100 ANIVERI.

https://www.tvcostabrava.com/maria-pages-/societat/vida-social/emotiu-acte-dhomenatge-a-lescriptora-teresa-juve-en-el-dia-del-seu-100-aniversari

PLANY PER UNA DAMA PERDUDA, El darrer llibre de la Teresa Juvé

Documental “Memòries de l’exili: Teresa Juvé” d’Enric Asensio

El film ofereix el testimoni de l’exili de Teresa Juvé, que als 18 anys el 1939 va haver d’exiliar-se a Franc.  on va ser retinguda a un centre de dones del centre de França. Allí fou retinguda a un centre de dones del centre del país i més tard va poder instal·lar-se a Tolosa de Llenguadoc amb la seva família. En una França dominada per les tropes alemanyes, va esdevenir membre de la resistència francesa. Aquest documental està basat en les vivències recollides al llibre biogràfic: L’aiguamort a la ciutat (publicat per Rúbrica Editorial) de Teresa Juvé.

ENTREVISTA DE DAVID PAGÈS A TERESA JUVÉ PER A SERRA D’OR

TERESA  JUVÉ, Presidenta d’honor de la fundació, arriba als 100 ANYS.

Efemèride reconeguda per la Generalitat de Catalunya.