LA DEMOCRÀCIA, PER FER QUÈ?

Josep Pallach
Reedició de la publicació editada el 1975

“La principal lliçó d’aquestes pàgines vol ésser que el destí de Catalunya, com el de tot Espanya, el forgem nosaltres aquí, amb el nostre treball i el nostre viure, i que ningú ens el farà per nosaltres. Lligar-lo als esdeveniments europeus i mundials, inserir el nostre esforç en el de milions d’homes i dones que tenen inquietuds semblants a les nostres i formulen idèntics ideals.
Però al final ha de quedar sempre clar que és la nostra pròpia acció la que decidirà el nostre avenir. I que un pensament clar ha de provar de orientar-la si volem dur-la a bon port. Contribuir a formular aquest pensament es el segon objectiu d’aquestes ratlles.” 
Josep Pallach, 1975

L’AIGUAMORT A LA CIUTAT

Aiguamort a la ciutat de Teresa Juvé és una aportació magistral i emocionant a la crònica de la diàspora de la Guerra Civil, amb l’excepcionalitat de que es tracta de l’exili dels innocents. Avis, dones i filla  fan el camí cap a França un dia hivernal de 1939. La sortida de Barcelona enmig dels bombardeigs, els avions feixistes metrallant la caravana d’indefensos , l’angoixós pas del túnel ferroviari internacional de Portbou tot just quan l’enemic arriba, la classificació per part de la gendarmeria francesa que es manifesta hostil…I, finalment, el destí d’un refugi on – amuntegats en condicions infrahumanes- arriba la notícia de la declaració de guerra contra Alemanya. Al bell mig de tot, el factor humà supera la fatalitat. Des d’aquesta perspectiva, l’obra de Teresa Juvé és un clam d’esperança.

Després vindrà la resistència contra el nazisme agressor, on l’autora participarà activament, i la pau per construir el futur al costat de Josep Pallach, que arribà a la seva vida com un jove mite polític. Molts anys després, Teresa Juvé descriu aquells moments, perquè com diu en el prefaci del llibre Antònia Pallach – la seva filla-“les guerres s’han d’explicar i és imprescindible de fer el deure de memòria si no s’hi vol tornar, si es vol reconstruir damunt les ruïnes un altre món”.

Aquest llibre de Teresa Juvé, publicat l’any 2005, per Rúbrica Editorial, es relaciona amb el reportatge ” Memòries de l’Exili : Teresa Juvé”.

L’ARBRE TRENCAT

Teresa Juvé

Cap a finals del segle XVI, Jaume Plagumà, el portantveus del rei, és enviat pel veguer de Barcelona a una baronia prop del Montseny per comprovar si és cert que s’hi refugien hugonots i calvinistes.

El que d’entrada semblava un afer inquisitorial deriva en la complicada investigació d’un seguit d’assassinats que podrien tenir l’origen en una escola laica que s’ha fundat a Granollers i que provoca el recel dels ordes religiosos.

La crueltat de l’assassí i els seus mètodes sanguinaris posaran a prova l’enginy i l’audàcia de Jaume Plagumà, que haurà de recórrer  a l’ajut d’un escrivà jurat, de nom Gaspar Rosés, davant els dubtes vocacionals del seu inseparable amic, el jutge Pere Joanola.

Segons Plagumà anirà descobrint, l’origen d’aquests crims podria ser llunyà en el temps, més d’un segle enrere, quan Catalunya es dessagnava en una guerra civil entre la Generalitat i la Corona, i quan, a la Força Vella de Girona, qui havia de ser el futur rei Catòlic corria perill de mort.

LA TRAMPA

Teresa Juvé

“L’any 1596, quan el virrei de Catalunya Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba acaba de prendre possessió del seu càrrec, en un congost prop de Capellades els bandolers de Pere de Ridau preparen una emboscada al carro de moneda que viatja, protegit per una bona escorta, de Lleida a Barcelona.
Els bandolers, però, seran alhora sorpresos per soldats dels terços del rei, comandats per un tèrbol capità ansiós de caçar bandolers i hugonots. L’encontre sagnant d’uns i altres provocarà un gir inesperat dels fets, tan greu i pervers que causarà una gran alarma fins a la mateixa cort reial.
Jaume Plagumà, el portantveus del rei i un dels homes més sagaços del regne – i també un dels més mirats de reüll per la Inquisició – hi haurà de posar remei amb les seves virtuts detectivesques.”

TU ETS JO. Flaixos per al meu blog

Teresa Juvé

“El meu present és una vida paral·lela al meu passat, perquè sempre visc aquell passat com si el visqués ara”; Així es manifesta Teresa Juvé a l’hora de donar tot el sentit al títol d’aquest llibre. “Tu ets jo” és el que molt sovint li repetia el seu marit, Josep Pallach. “Entre nosaltres no hi havia secrets; jo ho sabia tot d’ell i ell de mi. Jo era el seu mirall; ell em veia dins seu i jo era dins d’ell.” El moment present – per exemple la observació d’una flor – la transporten rapidament com un flash, a records d’un passat totalment compartit amb Josep Pallach.
L’autora ens brinda molt més que un relat i unes vivències personals; és com una gran fotografia de la seva vida apassionant, farcida d’anecdòtes i situacions transcendentals viscudes en primera persona, sense oblidar-se mai d’Ell – així anomena el seu marit – del qual mai no ha deixar d’estar molt i molt aprop.

Butlletí inicial

Gener 2012

En aquest primer butlletí trobareu àmplia informació sobre la Fundació, els seus inicis i el seu projecte i sobre la figura d’en Josep Pallach a través dels records de la seva família, amics i col·laboradors.

Documental “Memòries de l’exili: Teresa Juvé” d’Enric Asensio

Fundacions Josep Pallach i Paco Candel

El film ofereix el testimoni de l’exili de Teresa Juvé, que als 18 anys el 1939 va haver d’exiliar-se a Franc.  on va ser retinguda a un centre de dones del centre de França. Allí fou retinguda a un centre de dones del centre del país i més tard va poder instal·lar-se a Tolosa de Llenguadoc amb la seva família. En una França dominada per les tropes alemanyes, va esdevenir membre de la resistència francesa. Aquest documental està basat en les vivències recollides al llibre biogràfic: L’aiguamort a la ciutat (publicat per Rúbrica Editorial) de Teresa Juvé.

Proposta didàctica Memòries de l’exili: Teresa Juvé

Fundacions Josep Pallach i Paco Candel

Material educatiu i didàctic a utilitzar a partir de visionar el documental dirigit per Enric Asensio “Memòries de l’exili: Teresa Juvé”. Està recomanat per a l’alumnat de 4rt d’ESO segons el currículum de Ciències Socials: la Guerra Civil Espanyola 1936-39- Fugir de la dictadura Franquista.