La cooperació, la complementarietat i la formació mútua i/o conjunta dels implicats afavoreixen la confiança entre uns i altres i creen lligams molt eficaços.

TOTHOM EDUCA, S’EDUCA TOTHOM

Apropar l’educació que es dóna de manera intencional (a l’escola o en activitats extraescolars – culturals, esportives o de lleure,… –) amb l’educació familiar i amb la que se’ns facilita des d’altres àmbits (els mitjans de comunicació, les noves tecnologies, les biblioteques, museus i la societat en general).

La societat actual – potser més que mai – ens demana apropament i cooperació entre els diferents agents educatius i socials per tal d’assumir de manera real que l’educació és tasca de tots, individual i col.lectivament; crear el clima de coneixement mutu i confiança entre uns i altres es fa cada vegada més imprescindible en un context en que sovint es veuen i es viuen les coses de manera aïllada, fraccionada o parcial, cadascú des de la seva òptica o parcel·la, tot i els molts mitjans que tenim a l’abast; i això li passa fins i tot a la pròpia Administració, que sol treballar normalment en dinàmiques de compartiments potser massa estancs.

Diferents col·lectius procuren impulsar coordinadament pràctiques inclusives per prevenir la segregació de qualsevol mena (de sexe, de cultura d’origen, d’aptituds o interessos, etc.); també equips d’un mateix barri, sector o comarca afavoreixen el coneixement mutu i l’apropament necessaris entre llurs membres per generar dinàmiques col·laboratives; també hi ha escoles amb projectes educatius compartits realment amb les famílies i l’entorn social que intenten anar molt més enllà de les pràctiques educatives que es donen a l’aula, al centre. En tots aquests casos es constata que la cooperació, la complementarietat i la formació mútua i/o conjunta dels implicats (professionals i no professionals; dels àmbits educatiu, social, cultural o sanitari; des de les anomenades educació formal, la no formal i la informal) afavoreixen la confiança entre uns i altres i creen lligams molt eficaços.

FEM XARXA

La nostra missió va en aquesta línia: la d’anar fent més xarxa, de manera que les dinàmiques de caràcter molt “assistencial” existents en la nostra societat es vegin complementades per dinàmiques que en podríem dir més “col·laboratives”.

I ho volem fer des de la cooperació i la complementarietat – mai des de la competició – amb totes aquelles institucions, persones físiques o jurídiques i col·lectius diversos que, d’una o altra manera, intenten el mateix. Per tant, volem incloure en les nostres activitats tant els que tenen una visió global i pràctica de la realitat – perquè es troben cada dia a primera línia d’actuació- com aquells que des de la teoria i/o l’expertesa professional han aprofundit en àmbits més específics o concrets. I, en el cas de la infància i adolescència, sempre remarcant la centralitat que l’escola – i el mestre – ha de tenir en certes etapes educatives, lluny però de confondre-la amb la responsabilitat única que sovint se li atribueix davant qualsevol problemàtica educativa, de salut, cultural o social.

COM HO FEM

Per apropar-nos a tot allò que pretenem, treballem – de manera transversal – a través de tres grans àrees temàtiques:

1. Apropament dels àmbits educatiu, cultural, social i sanitari.
2. Apropament dels àmbits educatius formal, no formal i informal.
3. Pràctiques inclusives i de cohesió social.

I per tal d’arribar a totes les àrees de forma global, ho fem a través de quatre espais d’actuació:

a. Formació: Jornades, cursos, seminaris, tallers, debats, conferències, etc.
b. Programes: Actuacions coordinades, en un territori i/o temps determinats.
c. Estudis i recerques: Projectes de recerca i estudis concrets, amb incentivació a través d’ajudes i/o premis, etc.
d. Publicacions i difusió: Pàgina web, butlletí, informes, anuncis, publicacions.